Sobre focs i fogueres

Avui que és nit de focs, fogueres i petards hauríem de tenir present que fa pocs dies a Catalunya hi havia 30 incendis simultanis i més de 50 focs diaris de mitjana. Unes xifres més que preocupants que posen els Bombers al límit. La veritat és que les condicions meteorològiques de la setmana passada eren explosives, molta calor i vent, els ingredients perfectes perquè el foc avancés sense aturador. I per molt que s’omplin la boca dient que els focs s’apaguen a l’hivern, els que vivim al món rural sabem que quan fa fred ningú se’ls mira ni actua als boscos. Perquè, sincerament, tres anys després del gran incendi que va afectar les comrques de les Garrigues, el Segrià i la Ribera d’Ebre, que es va endur una superfície de més de 5.000 hectàrees, només van tallar i es van endur els pins més grans i en els quals hi havia risc de caiguda. Cap estratègia de prevenció, cap interès més perquè no torni a cremar. O ens hi posem o aquests episodis s’aniran repetint cada estiu.