Lleida
4/15° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Demanen 5.000 euros de multa a cinc estudiants per protestar contra un acte de Telefònica a la UdL



Les defenses demanen l'absolució en entendre que va ser una protesta pacífica i ha de prevaldre la llibertat d'expressió


La fiscalia demana 5.040 euros de multa per a cadascun dels cinc estudiants jutjats per protestar contra un acte de Telefònica a la Universitat de Lleida (UdL) el 3 de maig de 2017. Segons el ministeri públic, els joves van cometre un delicte contra el dret de reunió i, alternativament, un delicte de desordres públics amb coaccions. El fiscal ha introduït aquesta alternativa perquè l'Audiència de Lleida va absoldre un menor acusat pels mateixos fets contra el dret de reunió. Les defenses demanen l'absolució en entendre que ha de prevaldre el dret a la llibertat d'expressió i que es va tractar d'una protesta pacífica contra la privatització de la universitat. Han afegit que va ser decisió del llavors rector de la UdL, Roberto Fernández, suspendre l'acte i que en cap cas va ser l'objectiu dels participants a la protesta.

El 3 de maig de 2017 estava prevista a la Sala Víctor Siurana del Rectorat de la UdL la conferència 'Temes per debatre en una Universitat', a càrrec del president de la Fundació Telefònica, Luis Solana. Tot seguit estava previst presentar l'estudi 'La relació de la Universitat de Lleida amb les empreses'.

Els joves es van reunir fora de la sala amb una pancarta on s'hi podia llegir 'Fora empreses privades de la Universitat. No sou benvinguts' i van accedir dins la sala convidats, segons han declarat, pel rector d'aleshores Roberto Fernández. Finalment el rector va decidir suspendre l'acte.

Durant el judici als cinc joves (dues noies i tres nois) celebrat aquest dilluns al matí al jutjat penal 2 de Lleida, els acusats han defensat que van participar, juntament amb d'altres persones, en un acte de protesta contra la mercantilització de la universitat. Han explicat que tot i que la protesta es va fer en una de les entrades a la sala, s'hi podia entrar per una altra i que en cap moment van impedir l'accés a la sala. Tampoc van actuar amb violència, ni van insultar ningú ni trencar res, han assegurat. "Va ser una protesta pacífica", han insistit.

Tots ells han recordat que protestes d'aquest tipus se n'han fet diverses a la UdL i que fins i tot alguna vegada s'ha requerit la presència de seguretat privada o pública. En aquest cas la universitat no va requerir cap presència policial ni de seguretat privada ni va obrir cap expedient als joves.

El llavors rector de la UdL, Roberto Fernández, ha reconegut en la seva declaració que no era el primer acte de protesta que els estudiants feien a la universitat però que, en aquell cas, va tenir una sensació de "tensió alta" i va decidir suspendre l'acte. "No sabré mai si haguessin acabat marxant si no l'hagués suspès", ha dit, però "vaig pensar que si s'allargava, donaria lloc a una situació més incòmoda del normal", ha declarat.

"Col·lisió" de drets fonamentals

En els seus informes, la fiscalia ha defensat que el comportament dels joves va causar una "col·lisió" entre dos drets fonamentals com són la llibertat d'expressió i el dret de reunió. Segons el fiscal, els acusats van "sobrepassar els límits" de la llibertat d'expressió quan van aconseguir "suspendre l'acte". El representant del ministeri públic entén que l'objectiu dels joves era "boicotejar" l'acte i que van intentar "imposar" el seu punt de vista, "impedint" un acte contrari al seu punt de vista. Per tot això considera que es van "excedir" en el seu dret a la llibertat d'expressió.

Per la seva banda, les defenses entenen que no es va vulnerar el dret de reunió ja que l'acte no es pot considerar una reunió i que, per tant, no existeix cap "col·lisió" de drets fonamentals. Tampoc ha quedat provat, diuen, que la finalitat de l'actuació fos la d'impedir l'acte ja que l'objectiu era només reivindicatiu, fent ús de la seva llibertat d'expressió. Pel que fa als delictes alternatius que demana la fiscalia, les defenses entenen que un acte de protesta no reuneix la "gravetat" requerida en el delicte de desordres públics i que perquè existeixin coaccions ha d'haver violència o intimidació i que, en aquest cas, no existeixen, ja que el mateix rector ha reconegut que no van actuar amb violència i que no es va sentir intimidat.

Finalment, les defenses han mostrat la seva "preocupació" per la posició "immobilista" de la fiscalia, tot i l'absolució de l'altre implicat, menor d'edat, per part de l'Audiència de Lleida. "Ens sorprèn que per cinc minuts de protesta pacífica, estiguem aquí en un procediment penal", ha dit l'advocada de tres dels cinc acusats, Mercè Jordana, qui s'ha preguntat que si tan greus eren els desordres públics, com és que no es va demanar la intervenció de cap cos de seguretat.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats