Lleida
-2/9° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Els titulats de màster universitari dupliquen els de grau



Durant el curs 2017-2018, unes 205.000 persones van cursar un màster a Espanya, xifra que representa un creixement del 80,2% respecte del curs 2011-2012


Segons l'Informe CYD 2018, que recull les tendències del sistema universitari espanyol i que es va fer públic aquest setembre, continua la disminució del nombre de titulats de grau (191.803 el curs 2017-2018) i augmenten els titulats de màster universitari (112.122 el mateix curs). La mateixa tendència es detecta a la UOC, en què el curs passat 4.414 persones van acabar un màster universitari i 2.069, un grau oficial. El volum més gran de graduats és el que ha cursat i acabat el màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, i el segueixen els graduats del màster universitari d'Educació i TIC (E-Learning).

Les dades del Ministeri d'Educació corroboren també aquesta tendència. Durant el curs 2017-2018, unes 205.000 persones van cursar un màster a Espanya, xifra que representa un creixement del 80,2% respecte del curs 2011-2012. La representació de les universitats privades en aquest nivell d'estudis és més gran que en el cas dels graus, amb un total de 73.744 estudiants matriculats respecte dels 131.305 que van optar per una universitat pública (curs 2017-2018). La branca de coneixement de les ciències socials i jurídiques comprèn 35.050 graduats d'universitats públiques enfront dels 37.893 d'universitats privades. Durant el curs acadèmic 2017-2018, les dones representen més de la meitat dels estudiants matriculats de màster (un 54,8%), i un 35,1% té menys de 25 anys.

Per a la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, Àngels Fitó, aquesta tendència es deu al fet que moltes persones veuen l'opció de cursar un màster com la via per a reciclar-se laboralment, fet que es tradueix en l'edat dels estudiants matriculats d'un màster: segons dades del Ministeri d'Educació, un 32,41% dels estudiants matriculats té entre 26 i 30 anys i un 11% en té més de 40 (curs 2016-2017).

Davant de reptes tan rellevants com la transformació del mercat de treball o el desenvolupament sostenible global, «estrènyer la relació entre qualificacions i ocupacions esdevé una prioritat per a les universitats, i més quan els diferents observatoris mundials continuen posant de manifest el desajust entre la demanda laboral i el perfil competencial dels graduats universitaris», exposa Fitó.

«La formació per a l'ocupabilitat posa el focus en el disseny de titulacions que donin resposta específica als nous perfils professionals, però sobretot al desenvolupament transversal de competències professionals que facilitin la capacitació laboral al llarg de la vida», conclou la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat.

L'Informe CYD 2018 analitza la inserció laboral dels graduats de l'Estat espanyol i conclou que, entre els aspectes positius dels graduats respecte de la resta de la població, hi ha el fet que com més alt sigui el nivell de formació que té el treballador, més opcions tindrà d'aconseguir un contracte indefinit, a temps complet, per compte propi i amb més ingressos.  

Per la seva banda, el vicerector de Docència i Aprenentatge, Carles Sigalés, atribueix aquesta tendència a la consolidació de l'EEES, en què la carrera universitària inclou el grau i el màster. «Avui ja són majoria els estudiants que decideixen matricular-se d'un màster un cop acaben el grau», exposa el vicerector. I hi veu una segona raó, motivada per les necessitats de formació al llarg de la vida, que també «creixen», diu. Per a Sigalés, «l'estancament dels graus es produeix per causes demogràfiques i pel fet que entre les generacions més joves ja hi ha un percentatge molt alt de població que té formació universitària. El màster, en canvi, encara té molt recorregut».

El màster oficial que aixopluga més graduats a la UOC és el màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. El seu director, Llorenç Andreu, atribueix aquest èxit a la «gran motivació dels docents per a formar-se contínuament a fi de millorar l'educació de manera global i poder oferir, particularment, una educació més personalitzada als estudiants que presenten més dificultats, en el marc d'una escola inclusiva».

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats