Lleida
18/34° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Aquests són els dispositius que han millorat la salut del 81% dels usuaris



Els wearables que es fan servir més són els rellotges intel·ligents o smartwatches


Els wearables o portables (dispositius que es porten «posats» amb l'objectiu de monitorar alguns paràmetres específics relacionats amb la salut) s'han revelat com una de les tecnologies amb més protagonisme en la transformació digital del sistema sanitari.

Tal com ho reflecteix un informe elaborat per Global Web Index sobre les tendències d'ús d'aquests dispositius portàtils als Estats Units i la Gran Bretanya, els wearables o portables que es fan servir més són els rellotges intel·ligents o smartwatches (el 66% dels propietaris d'un wearable té un rellotge), seguits de les polseres que monitoren l'activitat física (41%). L'informe indica que el 81% de les persones que fa servir aquesta tecnologia l'associa a una millora en l'estat de salut i en l'estil de vida.

Les potencialitats d'aquests dispositius en aquest àmbit creixen de manera proporcional al nivell de desenvolupament que assoleixen. N'és una prova la troballa recent que ha fet el Dr. Miguel Ángel Cobos, cardiòleg de l'Hospital Clínic San Carlos, de Madrid, que ha descobert la possibilitat de fer un electrocardiograma complet amb un rellotge intel·ligent d'última generació i amb un índex de fiabilitat semblant al del que es fa en un centre sanitari (l'experiència s'ha publicat a Annals of Internal Medicine).

No obstant això, i malgrat aquestes experiències capdavanteres, encara queda molt de camí per recórrer per a aconseguir treure tot el partit dels portables en el context de la salut digital. Tal com explica Carme Carrion, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i responsable de l'àmbit de Disseny i Avaluació d'Intervencions en Salut Digital de l'eHealth Center de la mateixa universitat, cal diferenciar clarament entre l'ús que se'n fa com a elements facilitadors d'un estil de vida més saludable i la utilitat mèdica que tenen en persones que pateixen una patologia concreta.

 

Un motivador per a millorar els hàbits i les rutines

Segons l'informe de Global Web Index, les principals motivacions que porten a utilitzar aquests dispositius són comptar els passos quan es camina (el fa servir per a això el 66% dels usuaris) o les calories cremades (53%), controlar la temperatura corporal (35%) i el batec cardíac (35%), i monitorar els patrons del son (34%).

Pel que fa a les funcions que són més interessants per als futurs compradors, destaquen la possibilitat de controlar els nivells d'estrès (seria una de les funcions més desitjades per al 58% dels usuaris) i la capacitat de controlar la pressió sanguínia (57%) i els nivells de sucre a la sang (47 %).

«És clar el paper motivador que tenen per a introduir canvis en els hàbits diaris. En aquest sentit, s'estan fent estudis sobre els valors que donen aquests dispositius —obtinguts de l'anàlisi de variables analitzades per mitjà d'algoritmes— relatius a aspectes com la suor, la temperatura, les pulsacions i fins i tot les emocions, que indirectament es poden relacionar amb situacions d'estrès o ansietat. Les dades que s'obtenen amb aquests mesuraments poden ser útils, per exemple, per a conscienciar-se de la necessitat de millorar els patrons del son, però no cal perdre de vista que es tracta d'indicadors, de manera que no s'han de posar gaires expectatives en la fiabilitat que poden tenir i cal considerar-los sempre com a coadjuvants d'un control o tractament mèdic», assenyala Carme Carrion, que és investigadora del grup eHealth Lab de la UOC.

Respecte a la utilització dels portables en patologies concretes, sens dubte el cas més paradigmàtic és el de la diabetis: «Els avenços en aquest camp van clarament al davant de la resta pel que fa a la implantació de la tecnologia i, de fet, hi ha èxits que s'acosten molt als dispositius implantables —una realitat encara molt llunyana en la pràctica—, com ara els sistemes que permeten fer un monitoratge continu de la glucosa a la sang en pacients de diabetis de tipus 1, cosa que els millora notablement la qualitat de vida», diu Carme Carrion, que comenta que també es fan avenços en relació amb la possibilitat de fer servir els iPod per a detectar fibril·lacions auriculars, un factor clau en la prevenció d'esdeveniments cardíacs, «però això encara s'estudia».

 

Adherència, més «prescripció» i altres àrees de millora

Segons l'opinió de la professora de la UOC, una de les àrees de millora principals en l'àmbit dels wearables o portables és aconseguir l'adherència dels usuaris: «Els indicadors demostren que en la majoria dels casos l'adherència dels usuaris cau en picat al cap de tres setmanes aproximadament. I fins i tot quan es fan servir per al control de patologies concretes, hi ha estudis que demostren que, després de sis mesos, el percentatge de pacients que continua funcionant amb aquests dispositius és baix (prop del 30%)».

Segons Carrion, un altre aspecte que cal millorar és que els metges en facin un ús més ampli per a afavorir l'empoderament dels pacients: «S'han començat a "receptar" algunes app, però no de manera estandarditzada, sinó com a iniciatives individuals, sobretot de metges amb una activitat més orientada a la tecnologia. També hi ha organitzacions i societats mèdiques que aposten per aquestes solucions, però encara som lluny del nivell d'implantació que tenen, per exemple, en alguns hospitals nord-americans, on, d'una manera semblant al servei de farmàcia hospitalària, es disposa d'un "dispensari" d'app a càrrec de professionals que orienten respecte a la utilització d'aquestes tecnologies prèviament "prescrites" pel metge».

Per a Carme Carrion, un dels factors principals que permetran treure tot el partit del potencial que ofereix aquesta tecnologia passa per aconseguir un ús tan personalitzat com sigui possible, d'acord amb les característiques, les necessitats i el perfil de cada pacient: «Aquesta qüestió, que actualment és una línia de recerca, és clau i, segons la meva opinió, no s'ha orientat bé des del començament: no es pot enfocar l'ús mèdic d'aquestes solucions des de la perspectiva que "tot és bo per a tothom", sinó que factors com ara la motivació personal respecte al canvi d'hàbits, les fílies o les fòbies envers l'ús de la tecnologia o les reticències a compartir les dades de salut són variables molt importants que cal tenir en compte abans d'estandarditzar els wearables com a eines de la gestió de la salut».

 

Cronicitat i acompanyament de la gent gran: reptes de futur

Pel que fa a les aplicacions pràctiques que poden tenir els portables en el panorama sanitari a curt i mitjà termini, Carme Carrion comenta que «ens adrecem cap a un canvi en l'organització en què es tendeix tant a reduir les llargues estades hospitalàries com a evitar les consultes mèdiques innecessàries, i en el qual l'opció del monitoratge que proporcionen els gadgets és determinant per a aconseguir un sistema de salut més eficient i eficaç».

Així mateix, i en un context marcat per l'envelliment de la població i l'augment de la cronicitat, el paper d'aquests dispositius adquireix una rellevància especial, sobretot pel que fa a aspectes com l'acompanyament de la gent gran, un camp en què es duen a terme molts projectes: «La teleassistència està totalment implantada, igual que l'ús generalitzat de sistemes com els recordatoris digitals de la presa de pastilles, però són solucions que s'estan quedant curtes. Assistim a una autèntica revolució que ha canviat la vida de grups de població com la gent gran i tenim una tecnologia cada vegada més desenvolupada, però cal disposar dels indicadors necessaris respecte a l'eficàcia i els beneficis que pot aportar abans d'implantar-la, cosa que sempre és un procés més lent».

Foto: Artur Luczka / Unsplash

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats