Lleida
-2/9° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Internet compleix 50 anys



El científic Leonard Kleinrock envià el primer missatge el 1969


Internet, la xarxa global de comunicacions que ha revolucionat la humanitat, va complir el passat dimarts cinquanta anys de la seva creació a Califòrnia, quan científics es van enviar entre si un missatge de dues lletres.

Eren les deu de la nit del 29 d’octubre de 1969 i el científic Leonard Kleinrock i el seu equip van enviar des del seu laboratori a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA) el primer missatge a través d’una xarxa que protagonitza l’anomenada tercera revolució industrial. La Universitat de Stanford a més de 500 quilòmetres al nord d’UCLA va rebre en un segona ordinador el missatge de tan sols dues lletres: “LO”.

En entrevista amb l’agència Efe, al mateix laboratori on es va fer la primera connexió fa mig segle, Kleinrock, de 85 anys, explica que, tot i que sabia que el projecte era important, mai va arribar a pensar que aquesta xarxa arribaria al món dels consumidors ja connectar a tota la humanitat. “No vam anticipar que anava a ser així, se’ns va acudir lentament, i com a resultat cap de nosaltres va tractar de patentar-ho, o va tractar de quedar-se amb la propietat intel·lectual, no hi havia idea de fer diners”, recalca el professor emèrit. Els científics treballaven per a l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada, una iniciativa establerta pel president Dwight D. Eisenhower (1953-1961), que va voler posar a Estats Units en la cursa tecnològica, després que Rússia llancés el Sputnik I, el primer satèl·lit artificial de la història.

La idea era crear “una xarxa informàtica que estigués sempre encesa, sempre disponible, qualsevol persona amb qualsevol dispositiu podria connectar-se en qualsevol moment i seria invisible”, explica el científic. Després de diversos anys d’investigacions es va aconseguir construir l’Interface Message Processor (IMP), la màquina que va permetre aconseguir l’enviament d’aquest missatge. La primera va ser portada a UCLA i un mes més tard una rèplica va ser enviada a Stanford.

Login (iniciar sessió en anglès) era la paraula amb la qual s’establiria la primera connexió, però en l’intent l’enllaç va caure i només es van aconseguir enviar les dues primeres lletres: “LO”.Amb el pas del temps, Kleinrock va començar a pensar que aquest missatge va ser profètic, ja que “LO” és una antiga abreviatura de la paraula “mirar” (look) i que s’usa per cridar l’atenció sobre una cosa molt interessant Però fa 50 anys ningú es va emocionar. “Vaig anar a casa i després em vaig anar a dormir. No semblava ser un gran problema”, relata.

“El desafiament era resoldre-ho, que altres persones el reconeguessin i l’utilitzessin, i aquesta va ser la satisfacció”, afegeix sobre un projecte finançat pel Govern nord-americà després que diverses empreses privades no veiessin prou guanys en la idea. Per a desembre de 1969 s’havien instal·lat dues computadores que s’interconnectaven a la Universitat de Califòrnia Santa Bàrbara i la Universitat de Utah, a Salt Lake City.

Mentre obre la màquina original que va servir per donar el primer pas d’internet, el científic reflexiona sobre com els desenvolupaments del correu electrònic i la web, entre d’altres, han portat a aquest sistema a trobar milers de possibilitats. Kleinrock considera que “internet ara és una tecnologia poderosa i extremadament útil que ha obert l’educació, l’accés a la informació, les xarxes socials, la recerca i la comunicació, etcètera”. 

Però, a desgrat seu, aquesta xarxa que va ajudar a crear també té un costat fosc. El somni altruista que tenien aquests científics de convertir aquesta xarxa en un bé públic va canviar per una “màquina de compres”, assegura Kleinrock. “I una vegada que ho has canviat a un lloc on la gent guanya diners, arriba la cobdícia, ve la corrupció i de sobte apareixen totes les coses que vaig enumerar abans”, opina.

“La xarxa ara està en un estat bastant dolent”, afegeix amb cert to de preocupació. No obstant això, Kleinrock reprèn el seu entusiasme d’investigador i recorda que fa més de 110 anys l’inventor serbi-americà Nikola Tesla va dir que els empresaris de Nova York podrien comunicar immediatament amb un col·lega a Londres utilitzant un dispositiu que no sigui més gran que un rellotge i enviar qualsevol imatge, dibuix, text, missatge de veu.

“I això sona més o menys com internet”, diu. Llavors l’esperança torna a aquest científic que encara treballa en UCLA en projectes basats en el seu treball de fa 50 anys. “Hem creat un sistema que ens sorprendrà constantment amb aplicacions explosives, noves i imprevistes”, avança. 

“El que vol dir que els joves d’avui i de demà tenen l’oportunitat de contribuir de manera creativa. (Hi ha) moltes oportunitats”, vaticina.

Sergi Gòdia: “Internet ha estat un ‘boom’, ha donat a la gent el poder per buscar com tractar les malalties”

Sergi Gòdia és llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la UdL i especialista en medicina familiar. També compta amb un màster en Comunicació en Salut 2.0, veient la importància que ha agafat tot el tema de la comunicació a través de les xarxes socials. Gòdia diu que la irrupció d’Internet “ha estat un boom” i que a nivell de salut ha empoderat a les persones. “Els ha donat el poder de saber i buscar com poder fer front a les seves malalties”, explica. “Fins i tot, ara ens trobem amb pacients que ja ve amb el diagnòstic fet des de casa”. 

El metge considera que la seva feina és actuar de “filtre” i “guiar” al pacient pel camí correcte. Així, Gòdia veu Internet com una eina que dona “informació molt valida”, amb el contrapunt que ha de ser l’usuari el que sigui capaç de “discernir” les fonts de confiança.

Narcís Roma, CEO de l’empresa Xtrategics: “El que es feia en una setmana, ara es fa en un dia” 

Narcís Roma i Monfà és el CEO de l’empresa lleidatana Xtretgics, especialitzada en ajudar a les empreses a saber utilitzar totes les eines que ofereix internet per al seu negoci, des de com comunicar-se a través de les xarxes socials fins a la part d’entendre com funcionen tots els processos d’internet, és a dir les plataformes o apps. Roma explica que la digitalització ha comportat per a les empreses dos canvis brutals. “Per un costat ens ha proporcionat moltes més maneres de fer negoci. Ara podem arribar a l’altra punta del món amb eines que abans ens eren impossibles i tenim accés a softwares i tecnologies que utilitzen a Hardvard o Silicon Valley”. Però si hi ha un canvi que ho ha revolucionat tot, aquest és el temps. “Ara tot és immediat. La forma de fer negoci ha canviat per complet, s’han retallat els tempos i tot és molt més ràpid”, reconeix. “El que ara es fa amb un dia, abans es feia amb una setmana”, afegeix l’empresari lleidatà.

Actualment, un 70% dels clients d’Xtrategics són de les Terres de Lleida, mentre que el 30% restant es troben a Barcelona i Madrid.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats