Temps mort

Després de mesos de campanya extraoficial, i 15 dies de campanya intensa, arriba la jornada de reflexió. Avui, els partits no poden demanar el vot, difundir publicitat electoral ni realitzar cap acte de campanya. Així ho estableix l’article 54 de la LOREG, que regula el règim electoral, del 1985. Tant la llei electoral com aquesta limitació van néixer a la transició, on es volia evitar el màxim possible la ingerència en el vot de l’electorat. Però, al segle XXI, em sorgeix el dubte si continua tenint sentit que desde les 12 de la nit al dia immediatament anterior a la votació i les 20 del dia de les votacions no es pugui fer campanya, quan els tuits, les fotografies a Instagram, i els vídeos a Tik Tok no desapareixen per art de màgia a les 12 de la nit. Tot i que pugui semblar d’un sistema anacrònic, la veritat és que a Europa la jornada de reflexió està plenament implantada, essent una anècdota els països que no la tenen contemplada a la legislació. Però en d’altres, com els països anglosaxons, poden fer campanya fins i tot a la porta del col·legi electoral. En d’altres, com Argentina, la jornada de reflexió és encara més limitadora dels drets i es persegueix el consum de begudes alcohòliques i els espectacles públics, a banda de prohibir la propaganda electoral. Sigui com sigui, la jornada de reflexió significa, per als candidats i candidates, un temps de descans. Per als ciutadans és el dia que s’apaga el rum-rum mediàtic, un temps mort previ a la festa de la democràcia. Que tingueu una feliç jornada de reflexió.