Després de gairebé dos anys i mig de pandèmia, la Covid ha entrat a casa. I ha entrat amb força perquè hem anat caient un darrere l’altre de forma successiva però implacable. Ja no sé ni quina variant ens ha infectat (BA4? BA5?), però deu ser molt contagiosa perquè cap mesura (ni l’aïllament a l’habitació, ni ventilar tot el dia, ni el Sanytol a dojo…) ens ha funcionat. El cas és que tots hem seguit la mateixa pauta: dos o tres dies de febre i uns dies d’aixafament i malestar general. Ens hem perdut la revetlla i un munt de coses més, però estem passant la malaltia relativament bé. No hem estat els únics, els contagis per covid segueixen a l’alça a Catalunya i ja se superen els 1.760 hospitalitzats (gairebé 380 més que la setmana passada), malgrat que el pic d’aquesta nova onada, la setena, no es preveu que arribi fins a mitjans de juliol. El mateix govern reconeix que les dades “no són bones” i torna a recomanar l’ús de la mascareta en interiors per a la gent gran i persones vulnerables, ja que l’augment de casos coincideix amb l’estiu, i, per tant, amb el període de vacances de molts metges. Amb la relaxació de les mesures i l’adeu de les mascaretes pensàvem que havíem deixat enrere la pandèmia. Ens vam confiar, però pel que sembla, no era així. Ni de bon tros.
