L’any 1614, un any abans de publicar-se la segona part d”El Quixot’ de Cervantes, va aparèixer una versió apòcrifa del conegut llibre de cavalleries escrita per Alonso Fernández de Avellaneda. Segons Pere Coll (Sant Joan de les Abadesses, 1958), Avellaneda és el pseudònim darrere el qual s’amagava Francesc Vicenç Garcia, popularment conegut com el rector de Vallfogona. A ‘Francesc Vicenç Garcia i els seus miralls’ (Llibres de L’Índex) l’autor vincula el rector de Vallfogona amb el Quixot d’Avellaneda, entre altres obres. L’assaig, juntament amb ‘Els catalans apel·len a les Nacions Unides’, és una de les novetats de l’editorial Llibres de l’Índex per aquest Sant Jordi.
“Faig assaig històric i literari intentant identificar els veritables autors que hi ha sobre uns narradors que ens han explicat com si fossin els autors autèntics”, ha definit Coll sobre la seva obra. Així, l’escriptor de Sant Joan de les Abadesses ja ha escrit altres volums com ‘Calder[ón] o la dramatúrgia catalana al servei de la monarquia’ (Llibres de l’Índex), on sosté que Calderón és el pseudònim darrere el qual s’amagava el governador català Felip Ramon Calders, o ‘Les identitats catalanes de Cervantes. Cervera o Servent’ (Llibres de l’Índex), llibre que defensa la catalanitat de l’autor d”El Quixot’.
De fet, la identitat real d’Avellaneda ha estat subjecte de diverses teories al llarg de la història. Coll sosté que Rafel Cervera (Miguel de Cervantes) i el Rector de Vallfogona es coneixien perquè tots dos eren de Barcelona i coincidien a les trobades literàries. “Hi havia una antipatia i admiració mútua entre ells”, ha explicat Coll. Des del seu punt de vista, això referma que al pròleg del Quixot d’Avellaneda hi hagi retrets cap a Cervantes, acusant-lo d’envejós. A més, ha assegurat que el rector vivia a un lloc que portava per nom ‘Avellana’.
Coll sosté que a banda del Quixot, el rector també va escriure altres obres, com ‘La desordenada codicia de los bienes ajenos’, sota el pseudònim de Carlos Garcia. L’escriptor publicarà un segon volum sobre els llibres del rector de Vallfogona, que sortirà al setembre, sobre les seves diferents facetes. Amb tot, el seu objectiu és oferir “un enfoc diferent” de l’anomenat segle d’or de la literatura espanyola.
‘Els catalans apel·len a les Nacions Unides’
A banda del llibre de Pere Coll, l’altra novetat de l’editorial Llibres de l’Índex és ‘Els catalans apel·len a les Nacions Unides’, d’Andreu Marfull Pujadas. La novel·la recupera l’arxiu del Casal Català de Nova York entre els anys 1939 i 1947 i, a través d’això, reconstrueix part de l’activitat dels catalans a l’exili durant la Segona Guerra Mundial. Amb tot, es ressegueixen els passos que porten tres catalans de Nova York a presentar una apel·lació a les Nacions Unides l’any 1945 on es demana l’autodeterminació per Catalunya. Segons ha explicat Marfull, el llibre reconstrueix un capítol “poc conegut de la història dels catalans”. Els tres autors de la iniciativa van ser Josep Carner Ribalta, exiliat a Amèrica després de la Guerra Civil, Josep Maria Fontanals i Joan Ventura.
“Aquesta apel·lació no apareix als llibres d’història, no apareix a l’Enciclopèdia Catalana ni al Museu d’Història de Catalunya”, ha defensat Marfull. “Només sabem la història que deixa escrita el president Carles Pi Sunyer del Consell Nacional de Catalunya a Londres”, ha assegurat. Amb tot, l’escriptor ha explicat que s’han complert 75 anys des de l’apel·lació que ell constata i volia “dignificar” els tres homes que la van dur a terme.
A ‘Els catalans apel·len a les Nacions Unides’ l’autor fa un treball de recerca documental i ho complementa amb altres lectures. L’autor incorpora un annex amb més d’una trentena de documents que defensen la seva tesi. “Es vol tocar el crostó, en certa manera, als historiadors catalans”, ha dit Marfull.
