Els dispositius biosensors s’integren en un laboratori, en un xip, amb els quals es poden realitzar assaigs immunològics complets que mesuren la concentració del biomarcador. “Mitjançant el sistema integrat, s’aprofiten les propietats d’amplificació electrònica del transistor per augmentar la sensibilitat”, explica Joan Bausells, investigador del CSIC que lidera la contribució de l’IMB-CNM-CSIC en el projecte.
D’altra banda, l’equip de l’investigador Francesc Teixidor, de l’ICMAB-CSIC, ha sintetitzat les nanopartícules magnètiques del dispositiu. “El repte més important ha estat aconseguir unes nanopartícules prou estables com per no precipitar-se i per circular pels canals microfluídics del dispositiu”, ha afegit
La insuficiència cardíaca, principal causa de mortalitat
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la cardiopatia isquèmica és la principal causa de mortalitat al món. En any 2000, la insuficiència cardíaca va suposar dos milions de morts globals i afecta 26 milions de persones a tot el món. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostra que les malalties relacionades amb la insuficiència cardíaca van ser la principal causa de mortalitat a Espanya fins el 2020.
Un diagnòstic “eficaç i ràpid” de la insuficiència cardíaca pot ser clau per al seu tractament. En l’actualitat, el seguiment es realitza mitjançant la quantificació de biomarcadors en anàlisi de sang. L’ús del dispositiu desenvolupat per a la seva detecció a través de mostres de saliva seria una eina “molt més ràpida” per “millorar el diagnòstic i el tractament”. “El dispositiu automàtic desenvolupat no requereix personal especialitzat i és una eina que pot indicar ràpidament la gravetat de la insuficiència cardíaca. Creiem que pot ser molt útil per al personal mèdic, especialment per planificar i avaluar l’eficàcia dels diferents tractaments per als pacients”, sosté Teixidor.
Un projecte que reuneix 14 institucions europees
KardiaTool és un projecte internacional finançat per la Comissió Europea (CE) dins del programa de recerca i innovació Horitzó 2020. El projecte ha rebut 4,9 milions d’euros (MEUR) des del 2018 i compta amb la participació de 14 institucions de 9 països europeus. L’IMB-CNM i l’ICMAB són els dos centres del CSIC implicats des del principi i l’única contribució espanyola al projecte.
