Un lleidatà a Burkina Faso

Dos fets fan pensar que tenim un peu al coll a la covid: l’escalada de la tensió entre Rússia i Occident a l’escenari d’Ucraïna, i el nou cop d’estat que dilluns es va produir a Burkina Faso sense que a ningú l’importi una merda. Catorze militars encapçalats pel tinent coronel Paul-Henri Sandaogo Damiba van sortir a la televisió i van anunciar la fi de l’era Kaboré, el fins ara president que ningú sap on para. La incapacitat del govern per aturar l’amenaça jihadista dels mercenaris que van perdre la “feina” amb la caiguda de Gadafi a Líbia i el col·lapse ecònomic, així com el sentiment antifrancés, han provocat el coup d’État en un dels països més pobres del món. Aquest estrany interès meu per Burkina Faso me’l va encomanar Carles Sanmartín, missioner de Lleida, col·laborador de LA MAÑANA, que va estar treballant en aquest país africà des del 2002 al 2007. Sanmartín explicava que si a Burkina Faso parlaves de la nostra crisi es posaven a riure. “A Burkina Faso –diu el mossèn lleidatà– la crisi no és una situació concreta, és un estat constant”. Superada la covid, a veure si ens podem preocupar una mica per Burkina Faso.