Una acurada reflexió

Les sorpreses no tenen aturador en aquest país inclassificable on ens ha tocat viure. Hi ha gent per tot i afortunadament encara gaudim de drets i llibertats –també tenim deures, encara que no tothom ho vol saber–, i entre la gent n’hi ha que són addictes a la televisió i alguns s’empassen l’anomenada teleporqueria. L’espai estrella del sector i amb un èxit increïble és Sálvame, on una variada fauna es passa hores parlant de la vida d’altres, dits famosos, als quals sembla que els agrada, i amb l’alegria dels badocs. Doncs sembla que ara s’hauran de buscar una altra droga, perquè el programa deixarà de fer-se, o això diuen. Però la cosa no s’atura i arriba al súmmum del desvergonyiment: la petició de signatures per demanar que el programa es declari Bien de Interés Cultural... Una dita diu que l’intel·ligent parla de les idees, el normal de les coses i el mediocre de l’altra gent. Cal recordar que tots tres tenen el dret d’anar a votar aquest diumenge, i fins i tot aquells que estan enganxats al programa i aquells que signin l’agosarada petició. Encara no som a dissabte però és evident que caldrà una llarga i acurada reflexió.