Iria Esteller és una jove de 33 anys que va decidir anar a viure a Cadaqués (Alt Empordà) fa poc més d’un any. Nascuda a Barcelona, ha estat campiona d’Espanya de natació, medallista europea de waterpolo, model i és coordinadora a Catalunya de la Fundació Cousteau. Pocs dies després d’arribar-hi va conèixer un home. “Ens vam enamorar”, explica. I de seguida li va oferir anar a viure junts. Els primers mesos tot anava “bé” però aviat van començar “els insults” i les vexacions. El 12 d’abril i després d’una agressió en què va “témer” per la seva vida, va decidir denunciar-lo als Mossos d’Esquadra. El CAP va certificar que tenia eritemes als avantbraços i una marca de sabata al vestit.
Al judici ràpid, el jutge va dictar una ordre l’allunyament contra l’agressor que li impedia acostar-se a menys de 200 metres de la víctima. “La va trencar i vaig haver de tornar a denunciar”, explica. “Parlo perquè no vull que els passi a més dones perquè si m’ha passat a mi pot passar a qualsevol”, afirma.
“Jo esperava buscar un pis per a mi sola però ens vam enamorar, em va dir d’anar a casa seva i li vaig dir que sí”. Així és com va començar el malson que relata l’Iria i que ha denunciat davant dels Mossos d’Esquadra. Va passar fa poc més d’un any quan va decidir traslladar-se a viure a Cadaqués. La seva parella té 20 anys més que ella i un fill menor de 14 però això no va ser cap obstacle perquè iniciessin una vida plegats a casa d’ell. Ella s’hi va empadronar al cap de pocs dies i els primers mesos tot semblava anar bé, tot i que “ja veia coses”.
“No podia sortir mai del poble i jo no entenia perquè, m’utilitzava per anar a comprar-ho tot, mai podia anar a treure diners, feia que me’ls ingressessin a mi i jo els anava a treure”, explica. De seguida van començar les discussions. “Vivia de nits i dormia de dies. Es posava agressiu i donava cops a la paret”, afegeix.
Amb els mesos van arribar “els insults” i les vexacions, fins i tot, en presència del fill. “Em deia que els meus pares no em volien, que estava sonada, que era una merda. I jo no ho entenia, em sentia malament, que no valia res”, relata. Durant aquell temps, remarca, no era conscient que estava vivint maltractaments. “Intentava donar-li suport però cada cop anava a pitjor”, diu. Amb els mesos es va adonar que ell tenia una addicció a les drogues i van començar les agressions físiques.
“Vaig pensar que era puntual”
“El primer cop que em va posar la mà al damunt vaig pensar que era puntual. Jo mai havia viscut una situació així, ni m’he envoltat de gent així. Ara em cau la cara de vergonya”, afirma. “A vegades, ell desapareixia durant tres o quatre dies i apagava el telèfon”, explica. “I jo cada cop m’anava fent més petita”, afegeix.
Segons consta a la denúncia que va interposar el 12 d’abril, el detonant va ser una agressió que la va fer témer per la seva “integritat física”. “Pensava que em mataria”, assegura. Tot va començar perquè volia que li anés a comprar unes pintures. “Me n’havia d’anar a l’Estartit per reunir-me amb el meu pare i la seva parella. Em trobava molt malament i li vaig dir que no podia. Em va començar a dir de tot. Tot i així, li vaig anar a buscar les pintures; explica. Un cop a casa i segons detalla la denúncia, la va acorralar, la va agafar pels braços, la va sacsejar molt fort, insultar i llençar contra la paret. També li va colpejar el cap i l’esquena contra la paret mentre la insultava. Quan va intentar escapar-se, la va agafar pel jersei i li va llençar una caixa de fusta de decoració que contenia pedres. “Vaig tenir reflexes i vaig veure la caixa, sinó em mata”, assegura. Mentrestant va aconseguir trucar al seu padrí, que va escoltar els crits i va alertar la policia.
Finalment, l’Iria va aconseguir escapar i va sortir corrents però abans l’agressor li va ventar una coça a l’esquena. Pocs minuts després va arribar la policia, els va explicar els fets i li van recomanar que anés al CAP. Allà i segons consta a l’informe, li van certificar eritemes als avantbraços i una marca de sabata al vestit al nivell de l’esquena. Va demanar una ordre de protecció. Després que la policia el detingués, al judici ràpid que es va celebrar l’endemà, el jutge va decretar una ordre d’allunyament.
Només dos dies després, l’Iria va acudir de nou als Mossos per ampliar la denúncia. A l’escrit, va fer constar que l’agressor va canviar el pany del pis que compartien, que va trencar l’ordre d’allunyament i que li va enviar dos missatges la mateixa nit del 13 d’abril. Està previst que el cas arribi a judici el proper mes de setembre.
“No diuen res per por”
Ara, l’Iria vol denunciar-ho públicament per donar veu a altres dones que estiguin en situació similars i evitar que n’hi hagin és que ho pateixin. “Avui en dia les dones s’amaguen perquè t’amenacen i et persegueixen i et fas petita. Però jo vaig dir que tiraria endavant perquè no vull que cap més dona passi per això”, afirma. De fet, diu, ha rebut el suport de moltes dones del municipi. “Els passa a moltes de les que conec d’aquí però no diuen res per por”, afirma.
En aquests moments, viu a casa d’un familiar a pocs metres de l’agressor. Critica que no compleix l’ordre d’allunyament decretada, que sovint passa per davant seu amb la moto i la intimida i que “no passa res”. Fins i tot, s’ha plantejat marxar. “Però per què me n’he d’anar jo?” es pregunta. “El que hauria de marxar és ell o anar-se’n ben lluny”, insisteix. Malgrat això, admet que viu amb por, que té seqüeles, que no surt mai sola quan es fa fosc i que cada vegada que veu un home com ell encara té el reflex “d’aixecar el braç” per defensar-se. “Ara començo a dormir millor però he estat moltes nits sense dormir”, assegura.
