Per a votar per correu és necessari comptar amb un document nacional d’identitat i mostrar-lo fins a dues ocasions; però a la tercera, quan s’enviarà la papereta triada des de l’oficina de Correus a la mesa electoral, ningú l’exigeix, una escletxa de la llei que deixa oberta la porta al frau.
Davant el robatori de paperetes i presumpta compra de vots per correu a Melilla, els de Melilla sí que hauran de presentar el seu DNI en lliurar les paperetes, una decisió extraordinària adoptada per la Junta Electoral davant “la gravetat que suposa la possibilitat d’un ús fraudulent del vot per correu a la ciutat”.
Què diu la Llei Electoral
La Llei orgànica de Règim Electoral General (LOREG) indica que per a votar per correu cal sol·licitar un certificat d’inscripció en el cens. Es demana personalment en Correus i el funcionari “exigirà a l’interessat l’exhibició del seu document nacional d’identitat i comprovarà la coincidència de la signatura”.
L’Oficina del Cens Electoral remetrà al ciutadà al costat de la certificació registral les paperetes i els sobres electorals. Ho farà per correu certificat i l’avís de rebut “haurà de ser signat personalment per l’interessat prèvia acreditació de la seva identitat”.
I fins aquí la necessitat d’identificar-se. El sobre amb les paperetes triades ha de ser remès a la mesa electoral corresponent “per correu certificat en tot cas abans del tercer dia previ al de la celebració de les eleccions. Aquest sobre no necessita franqueig”.
Què ha passat a Melilla?
El primer indici que alguna cosa ocorria a Melilla va arribar amb el robatori de 43 documentacions electorals quan els carters les portaven als respectius votants.
Aquestes documentacions van ser anul·lades mitjançant el bloqueig dels respectius codis identificatius, la qual cosa impedeix que puguin ser admeses per cap oficina correu-vos i es van emetre duplicats per als electors afectats.
La Junta Electoral Central va acordar també que dos agents de Policia Nacional romanguin en l’oficina de correus de Melilla durant l’horari d’atenció al públic, però va rebutjar la proposta de Correus que el lliurament del vot fos tractada com un “acte personalíssim” i que s’obligués el votant a identificar-se amb un document oficial.
No obstant això, poc després van sorgir informacions d’una possible compra de vots i la Junta Electoral de Zona de Melilla va acordar que l’oficina de correus de la ciutat autònoma exigirà la identificació personal de l’elector mitjançant un document vàlid quan aquest vagi a enviar les seves paperetes. Qui no pugui anar personalment haurà de demanar autorització expressa perquè ho faci una altra persona en el seu nom.
La Junta Electoral Central va decidir anar un pas més enllà i exigir aquesta mateixa identificació personal en la resta d’oficines del país quan es vagi a lliurar un sobre dirigit a alguna de les meses electorals de Melilla.
