L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida commemora enguany el 80è aniversari de la seva fundació convertit en un referent cultural, en un promotor de la recerca científica i en un defensor del patrimoni de les Terres de Lleida.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs es va crear el 25 de març de 1942, quan Josep M. Porcioles era president de la Diputació de Lleida. La nova institució tindria la seu a l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici que als anys 20 havia deixat de fer les funcions d’hospital i que, durant la Guerra Civil, es va convertir en Museu del Poble, passant a ser gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida i utilitzat com a dipòsit on ingressaven tots els materials procedents de les confiscacions efectuades pel govern de la Generalitat.
Més tard, l’any 1941, serà el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) qui se’n farà càrrec. Aleshores comença a prendre cos la idea de crear el futur “Centro de Estudios Leridanos”, que culminarà amb la creació de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, acordada en la Comissió Gestora de 25 de març de 1942.
Les funcions del nou organisme eren fomentar i desenvolupar els valors culturals de les terres lleidatanes en tots els seus aspectes, objectius que van quedar clarament recollits a l’article primer dels seus estatuts de l’any 1942.
El primer període de l’IEI va estar marcat pel caràcter i la ideologia de l’època: una institució que neix en la postguerra sota el segell del franquisme i d’un moviment que defensava el “leridanismo” per discutir la pertinença de Lleida als Països Catalans.
Una adscripció que es mantindrà fins ben entrada la dècada dels anys 80, moment en el qual es produeix una profunda reforma, d’acord amb els canvis polítics experimentats en el conjunt de la societat a partir de la transició democràtica. La Diputació, en plantejar-se la reforma de l’IEI, posa de manifest la voluntat política de reconvertir l’Institut i adequar-lo a la nova situació política i social esdevinguda amb la instauració de la democràcia.
La reforma transforma el caràcter, l’aspecte i l’orientació de l’anterior Institut, que es fa molt més dinàmic, democràtic i proper. L’any 1986, l’aleshores president de la Diputació, Ramon Vilalta, hi posa al capdavant de l’IEI Miquel Pueyo, actual alcalde de Lleida, i s’inicia aleshores el procés de transformació i modernització que van continuar els directors posteriors, Josep Maria Gasset, Josep Borrell, Carme Vidal, Joan J. Busqueta, Albert Turull, Josep Maria Solé i Sabaté, Montse Macià, Antoni Balasch –en funcions com a assessor cultural–, i l’actual, Joan Josep Ardanuy.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs és ara un centre de recerca vinculat al Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), disposa d’una important col·lecció paleontològica, botànica i bibliogràfica i és un centre cultural de primer ordre, tant en la dinamització del territori com en la programació de conferències i exposicions i en l’impuls de la llengua i la cultura catalana.
